Un dimarts qualsevol…

Aquets micros son genials!!!

Quin mal de queixal, deu meu, estic que trec fum per els queixals, mai millor dit!!! Avui pot ser un dia molt maco igualment. Avui hi ha ràdio y televisió. La situació laboral esta una mica insegura, així que em sembla que estaré un temps mes a la reraguarda que la situació econòmica actual millori. No em puc queixar de com en van les coses. Aquest dissabte va ser genial. Adoro la meva feina de fotògraf, però portant el karaoke va ser brutal. Em sentia feliç i poderós al mateix temps. Estar darrera de la taula de so et transporta a un altre dimensió. No se, penso que podria evolucionar directament a un altre nivell, i deixar aparcada la càmera, no creieu?

Avui es l’últim programa del Calaix de Sastre!!! Senyors meus,encara em recordo quan vaig començar, que vaig anar-hi a cantar la nadala. I el primer dia va ser genial, solament recordo que no podia parar de riure!!! Ho trobaré a faltar, i molt. Grans persones, en Quico i en Biel. He conegut a grans persones: La Nuria Codina, en Roger Codina ( a ells dos felicitats per la nova etapa!!!) en Garriga, el Bofill, el Criville, en Mag Pota, en Txevi,  retrobar-me amb l’Albert, en Richard, col·legues com en Arjona, en Xavi Ruiz, en Cristian Vallès, son gent que m’estan marcant bon temps a la meva vida!! També en Josep Maria Jurado l’Anna dels Íntims, la gent del Xarrup, la mare d’en Bagué, son molta gent, super importants, perquè han fet un gran programa!!! Es la millor anti-tele que ge vist en la meva vida. Jejejejeejej!!! I al contestador anem molt be, suposo que hem trencat amb l’estil anterior de ràdio. Jo sempre dic que cada un deixa la seva impremta, i la Laura Sala i en Toni Cantizano estan deixant la seva!!! Aquest esta sent el millor any  de la meva vida!!!

PD: Quants “bolus” tindrà aquest any el World Tour Freak? A qui ho endevini, li convido a un cubata!!!!